A l’ any 1999 un
escriptor es va fixar en mi. Un escriptor que em segueix a tot arreu, un
escriptor que sempre em recorda els moments tristos, els moments alegres, els
moments de desgràcia, moments de pors. Cada dia escriu històries sobre mi,
anècdotes... i avui, per fi m’ha deixat veure la primera part i així comença:
En el 1999 va
néixer el senyor Perico, aquell nen seria fill de senyor pare i de la senyora
mare aquest nen va començar a caminar i
parlar als 2 anys ; no era gaire ràpid en aprendre.
Llavors, fins els
tres anys no va trepitjar cap escola ni guarderia ja que com que la senyora
mare no treballava. Ell no va anar mai a la guarderia.
Amb sis anys va
començar l’escola primària i va tocar el
primer ordinador. Des d’aquell moment en Perico ja sabia que li agradaria
aquella pantalla amb tecles.
Al 2010 es va
fixar que lo que li agradaria de veritat seria la Fórmula 1, i allò que més
adorava ell en aquest món era l’esport. Una cosa que a la gent no li agradava
però ell adorava tenir la mínima sensació de velocitat quan corria o la
resistència que tenia quan nadava contra corrent. El feia molt feliç. Però en
el mateix any ho va apreciar molt més, perquè una malaltia anomenada
“Glomunorefritis” li impedia fer esport . Aquella malaltia era una malaltia renal
que el ronyo s’inflaria com un globus si fes esport.
Ell va estar 4
mesos sense fer esport aguantant la temptació de fer exercici. Llavors, la malaltia
va fer treva durant un any però l’estiu de 2012 va atacar amb totes les seves
armes i el pobre protagonista va haver d’ ingressar al hospital de Roma , quan hi estava de vacances .
Quan va arribar a
Espanya l’octubre del 2012 el van ingressar un altre cop per fer-li una prova
renal ,i avui 19-10-12 ja pot fer esport però això mai marxarà.
Aquesta es la
història del senyor..... quina es la teva ??
No hay comentarios:
Publicar un comentario