enllaç a MP3 i WMV

http://youtu.be/27isg9XXh94 http://youtu.be/2Aq_UtWaGZk

hola

us recomabo f1 al dia ja que explican tota l'actualitat de la formula 1

xarxes social

-Ei mira el teu correu que te enviat un missatge-
-Ei mira el tweet que te enviat-

Frases comunes, que cada dia se senten més, pot ser bo, dolent o Bolent????

Jo penso que a estat "Bolent" ja que per els periodistes ha estat força bo ja que les noticies ha estat més rápida, peró tenim una societat molt estúpida i tonta que s'enganxen per 2 tonteries i pense aixó ho fan thotom pues jo també i tant happys.

societat tonta, gent aprofitada també i junts formen una merda anomenada xarxes socials

los cinco

“LOS CINCO”

Llibres, deuen haver milions, muntanyes, edificis de ells, en jeroglífics, en xines, en espanyol o  en angles alguns que mai s’han mostrat a l’home, alguns han estat burlats per quatre crítics però que en el públic li ha agrdat. Alguns simplement son fruit de la imaginació d’ algun  escriptor, o altres que han succeït de les histories de una nena que sempre anava amb grup.

Aquest grup estava format per dos nois més una altre noia i un gos anomenat Tim aquesta nena que ja es una senyora tenia una tía que vivia a la vila “Kirrin” sempre passaven coses com un dia de pluja que amb el vent que feia se li va trencar la teulada de la casa per un arbre caigut.

Tambe van anar de vacances al “paramo misterioso ” on van descobrir un secret de uns gitanos que traficaven dòlars.

Més de una li va passar aquesta nena que sempre es feia uns esmorzars de vici tot això ho va voler explicar en tota una col·lecció de llibres anomenada “los cinco”  que esta tot explicat de la infantesa de aquesta nena.

A que espereu aneu a comprar totes els llibres de los cinco

la meva vida ¿una caca?

A l’ any 1999 un escriptor es va fixar en mi. Un escriptor que em segueix a tot arreu, un escriptor que sempre em recorda els moments tristos, els moments alegres, els moments de desgràcia, moments de pors. Cada dia escriu històries sobre mi, anècdotes... i avui, per fi m’ha deixat veure la primera part i així comença:

En el 1999 va néixer el senyor Perico, aquell nen seria fill de senyor pare i de la senyora mare  aquest nen va començar a caminar i parlar als 2 anys ; no era gaire ràpid en aprendre.

Llavors, fins els tres anys no va trepitjar cap escola ni guarderia ja que com que la senyora mare no treballava. Ell no va anar mai a la guarderia.

Amb sis anys va començar  l’escola primària i va tocar el primer ordinador. Des d’aquell moment en Perico ja sabia que li agradaria aquella pantalla amb tecles.

Al 2010 es va fixar que lo que li agradaria de veritat seria la Fórmula 1, i allò que més adorava ell en aquest món era l’esport. Una cosa que a la gent no li agradava però ell adorava tenir la mínima sensació de velocitat quan corria o la resistència que tenia quan nadava contra corrent. El feia molt feliç. Però en el mateix any ho va apreciar molt més, perquè una malaltia anomenada “Glomunorefritis” li impedia fer esport . Aquella malaltia era una malaltia renal que el ronyo s’inflaria com un globus si fes esport.

Ell va estar 4 mesos sense fer esport aguantant la temptació de fer exercici. Llavors, la malaltia va fer treva durant un any però l’estiu de 2012 va atacar amb totes les seves armes i el pobre protagonista va haver d’ ingressar  al hospital de Roma , quan hi  estava de vacances .

Quan va arribar a Espanya l’octubre del 2012 el van ingressar un altre cop per fer-li una prova renal ,i avui 19-10-12 ja pot fer esport però això mai marxarà.

Aquesta es la història del senyor..... quina es la teva ??